BON NADAL, US DESITJO QUE TINGUEU BONA SALUT I FELIÇ ANY NOU QUE L´ANY SEGUENT SIGUI MILLOR PER A TOTHOM.

fotos relacionades amb l´any nou





ENLLAÇ A CANÇO DEL YOUTUBE


DEFINICIÓ DE QUE ES EL ANY NOU

Any Nou és una festa que celebra l'inici d'un nou any. La data en què es realitza aquesta celebració depèn del tipus de calendari utilitzat, i la més comuna és la de l'1 de gener, del calendari gregorià, que va ser instaurat pel papa Gregori XIII el 1582, i s'utilitza en la majoria dels països del món.
Tradicionalment, el calendari romà comença el primer dia del mes de març. No obstant això, era al mes de gener (l'onzè mes) quan els cònsols de l'Antiga Roma assumien el govern, per això Juli Cèsar, l'any 47 a. C., va modificar el sistema, i va crear el calendari julià que, amb algunes modificacions realitzades en temps del cònsol Marc Antoni a 44 a. C., l'emperador Augusto César en 8 a. C. i finalment pel papa Gregori XIII en 1582, s'utilitza fins hoy.1 En aquest l'any comença el dia 1 de gener. Posteriorment, el calendari gregorià va mantenir el costum, i la celebració es va caracteritzar amb un significat religiós durant l'Edat Mitjana i els segles posteriors.
Amb l'expansió de la cultura occidental a la resta del món durant el segle XX, l'1 de gener es va convertir en una data de caràcter universal, fins i tot en països amb les seves pròpies celebracions d'Any Nou (per exemple, Xina).
En l'actualitat, la celebració d'Any Nou és una de les principals celebracions al món. Grans esdeveniments es realitzen en les principals ciutats durant la nit de Nadal (vigília de l'Any Nou corresponent al 31 de desembre), sent acompanyades amb els més grans esdeveniments de pirotècnia. Alguns dels esdeveniments més grans del món se centren a Wellington, Auckland, Sydney, Hong Kong, Xangai, Taipei, Tòquio, Rangun, Dubai, Moscou, Madrid, Paris, Berlin, Londres, Rio de Janeiro, Buenos Aires, Santiago de Xile , Valparaíso, Nova York, Bogotà, Caracas i Mèxic, DF.

Us desitjo que tingueu bones festes i que sigueu feliços.

SANTA MARIA DEL MAR

És una església gòtica catalana de Barcelona, situada al barri de la Ribera i construïda entre 1329 i 1383. Els mestres d'obra van ser Berenguer de Montagut (el dissenyador principal de l'edifici) i Ramón Despuig. La iniciativa sobre la construcció de l'església la va tenir el canonge Bernat Llull.

HISTÒRIA
Alguns estudis actuals sustenten la hipòtesi que va ser construïda sobre un antic amfiteatre o sorres romans.
Es va començar a construir el any 1929, tal com ho testifiquen les làpides del portal de les Moreres (que dóna al Fossar de les Moreres). Un fet destacable, que encara perdura: s'acorda que l'obra havia de pertànyer, exclusivament, als feligresos de la zona del port i de la Ribera, únics responsables materials del temple, ja que ells van ser qui la van sufragar, bé amb els seus diners o bé amb el seu treball. Aquest fet està en clara contraposició a la catedral que per aquelles mateixes dates també s'estava construint i que estava associada a la monarquia, a la noblesa i l'alt clergat. Sembla que en la construcció participà activament tota la població de la Ribera, en especial els descarregadors del moll, anomenats galafates de la Ribera o bastaixos, els quals portaven les enormes pedres destinades a la construcció de l'església des de la pedrera real de Montjuïc i des de les platges, on estaven els vaixells que les havien portat a Barcelona, fins a la mateixa plaça del Born, carregant-a l'esquena, una a una. La porta principal de l'església homenatja als bastaixos que van ajudar a la seva construcció.
Els murs, les capelles laterals i la façana es van acabar al voltant de 1350. En 1379, a punt d'acabar el quart tram de voltes, es van incendiar les bastides i les pedres van patir importants danys. Finalment, el 3 de novembre de 1383 es va col·locar l'última part de la volta i el 15 d'agost de l'any següent es va celebrar la primera missa. El terratrèmol de 1428 va causar l'esfondrament de la rosassa provocant algunes morts, per la caiguda de les pedres del mateix. Encara que aviat es va signar un contracte per construir un de nou d'estil flamíger, que va quedar acabat en 1459 i l'any següent, van ser col·locades les vidrieres del mateix. La majoria de les imatges i l'altar barroc afegits durant els següents segles van resultar cremats durant l'incendi del temple el 3 i 4 d'agost de 1936. Aquest incendi va ser provocat pels anarquistes i comunistes que van assaltar el temple (així com moltes altres esglésies barcelonines ).
El 1923 va rebre el títol de basílica menor, atorgat pel papa Pius XI.
Vist des de l'exterior l'edifici presenta un aspecte massís i robust, que no transmet el que trobarem a l'interior. El predomini de les línies horitzontals i de les seccions de paret sense grans obertures ni decoracions és absolut. Contínuament se subratlla l'horitzontalitat, marcant-la amb motllures, cornises i superfícies planes, com si es volgués evitar una excessiva sensació d'altura (tot i ser, en realitat, un edifici bastant alt). Globalment l'edifici forma un bloc compacte, sense seccions de paret a diferents profunditats (només les corresponents a les naus) típics del gòtic europeu. Això permet que la il·luminació sigui sempre molt plana, allunyada dels jocs de llums i ombres que es poden produir en altres esglésies.
Els seus tres façanes, la principal situada a la plaça de Santa Maria, una altra al carrer de Santa Maria i la del passeig del Born, mostren l'essència del gòtic català: torres octogonals, abundància de superfícies nues i contraforts massissos.
La façana principal està decorada amb les imatges de Sant Pere i Sant Pau, amb un insuperable rosassa d'estil gòtic flamíger del segle XV. A la façana del carrer Santa Maria destaquen les gàrgoles dels contraforts, el revers de les vidrieres i, sobretot, les seves monumentals dimensiones.Su interior és igualment paradigma del gòtic català amb la seva amplitud de formes i l'austeritat decorativa. Té tres naus de gran alçada separades per altes columnes i la seva harmonia consisteix que les naus laterals mesuren la meitat exacta que la central i l'amplada total del conjunt és igual a l'alçada de les naus laterals. La seva riquesa decorativa va ser destruïda després dels disturbis de 1936, encara que subsisteixen làpides relacionades amb el món mariner.
Aquesta església és un dels llocs més visitats de Barcelona pels turistes.

OBRES DE FICCIÓ DE SANTA MARIA DEL MAR

La basílica de Santa Maria del Mar protagonitza la novel·la d'Ildefonso Falcones, L'església del mar, que ha venut més d'un milió d'exemplars i ha estat traduïda a nombroses llengües. També es fa referència d'ella en l'obra de Carlos Ruiz Zafón, la novel·la El joc de l'àngel, i en la novel·la juvenil Thesaurus, Ombres a Barcelona de l'Àfrica Ragel.

QUE DIES ES POT VISITAR

Es pot visitar de dilluns a dissabte de 9 a 1:30 i de 16:30 a 20:00, i diumenges i festius de 10:30 a 1:30 i de 16:30 a 20:00.

FOTOGRAFIES DE LA BASÍLICA DE SANTA MARIA DEL MAR








ENLLAÇ A PÁGINA DE HORARIS, I DE COM ESPOT ARRIBAR

Horaris i com espot arribar.

ENLLAÇ A VÍDEO DE SANTA MARIA DEL MAR

santa maria del mar.

EL CIBERMONDAY

Als Estats Units es coneix com divendres negre al dia que inaugura la temporada de compres nadalenques amb significatives rebaixes en moltes botigues detallistes i grans magatzems. És un dia després del,dia d'acció de gràcies el qual se celebra el quart dijous del mes de novembre.

El terme es va originar a, Filadèlfia  on s'utilitzava per descriure el dens trànsit de gent i vehicles que abarrotava els carrers l'endemà d'Acció de Gràcies. L'ús d'aquest terme va començar al voltant de 1961 entre els oficials de policia encarregats de la regulació del trànsit,popularitzant cap a 1966, i estenent a la resta dels estats a partir de 1975.

Més endavant, va sorgir una explicació alternativa, referint el terme «negre» als comptes dels comerços, que passen de números vermells a negres gràcies al superàvit.

El "divendres negre" no és oficialment un dia festiu, però molts empresaris veuen aquest dia com un dia festiu juntament amb el Dia d'Acció de Gràcies, donant-los el dia lliure als seus empleats, de fet incrementant el nombre total de potencials compradors. Habitualment ha estat el dia de més moviment comercial de tot l'any des del 2005.

ESTADÍSTIQUES DEL CIBERMONDAY I DEL BLACK FRIDAY

Segons els sondejos i xifres publicades per la Federació Nacional de Minoristes (NRF, per les seves sigles en anglès), tot el cap de setmana de compres - incloent el Dia d'Acció de Gràcies, el 'Divendres Negre' i 'Cyber Monday' - gairebé 141 milions de consumidors es van aprofitar de les ofertes, comparat a 139 milions el 2012. d'aquests, un 42.1% - o 59 milions de persones - van realitzar les seves compres per Internet, va dir la NRF.

La Federació de Comerços minoristes reporta que els nord-americans van gastar $ 407 per persona entre dijous i diumenge, 43,7% a Internet. Aquestes estadístiques no tenen en compte el Cyber Monday.

El Ciberdilluns o eDay és la versió d'aquí del Cyber Monday dels EUA, en què les empreses comercials ofereixen de nou rebaixes, però aquest cop únicament en les compres per Internet. Els descomptes poden arribar a ser en alguns casos del 70% i s'espera que la facturació del comerç electrònic durant aquesta jornada i entre el període de Nadal i l'inici de les rebaixes d'hivern sobrepassi els 2.000 milions d'euros.

Si algú no ha arribat a temps  o no n’ha tingut prou amb els descomptes que s’han ofert amb motiu del Black Friday, ara té una segona oportunitat amb l’edició d’hivern de l’eDay, que fa només uns anys que s’ha instaurat aquí en el calendari comercial i que de mica en mica es va consolidant, amb cada cop més empreses que hi participen. L’única condició del Cyber Monday és que els usuaris només es poden beneficiar de les ofertes si fan les compres a través de la xarxa. Aquest concepte va ser inventat el 2005 per Shop.org amb l’objectiu que la gent s’animés a realitzar compres en línia en lloc de caure en l’ensopiment després del Black Friday. Les tendes virtuals se sumen també així a la festa, amb nombroses promocions al web o amb vals de descompte.

El comerç electrònic a l’estat va arribar el 2013 als 14.600 milions d’euros, un 18% més que durant el 2012, segons dades d’un informa del Ministeri d’Indústria i l’Associació Espanyola de l’Economia Digital.La previsió és que durant el 2014 les compres a Internet puguin arribar als 17.000 milions.

FOTOS DEL BLACK FRIDAY I DEL CIBER MONDAY

ENLLAÇ A VÍDEO DE COM EVITAR ESTAFES EN EL CIBERMONDAY.
ENLLAÇ A VÍDEO DE BLACK FRIDAY.