SANTA MARIA DEL MAR

És una església gòtica catalana de Barcelona, situada al barri de la Ribera i construïda entre 1329 i 1383. Els mestres d'obra van ser Berenguer de Montagut (el dissenyador principal de l'edifici) i Ramón Despuig. La iniciativa sobre la construcció de l'església la va tenir el canonge Bernat Llull.

HISTÒRIA
Alguns estudis actuals sustenten la hipòtesi que va ser construïda sobre un antic amfiteatre o sorres romans.
Es va començar a construir el any 1929, tal com ho testifiquen les làpides del portal de les Moreres (que dóna al Fossar de les Moreres). Un fet destacable, que encara perdura: s'acorda que l'obra havia de pertànyer, exclusivament, als feligresos de la zona del port i de la Ribera, únics responsables materials del temple, ja que ells van ser qui la van sufragar, bé amb els seus diners o bé amb el seu treball. Aquest fet està en clara contraposició a la catedral que per aquelles mateixes dates també s'estava construint i que estava associada a la monarquia, a la noblesa i l'alt clergat. Sembla que en la construcció participà activament tota la població de la Ribera, en especial els descarregadors del moll, anomenats galafates de la Ribera o bastaixos, els quals portaven les enormes pedres destinades a la construcció de l'església des de la pedrera real de Montjuïc i des de les platges, on estaven els vaixells que les havien portat a Barcelona, fins a la mateixa plaça del Born, carregant-a l'esquena, una a una. La porta principal de l'església homenatja als bastaixos que van ajudar a la seva construcció.
Els murs, les capelles laterals i la façana es van acabar al voltant de 1350. En 1379, a punt d'acabar el quart tram de voltes, es van incendiar les bastides i les pedres van patir importants danys. Finalment, el 3 de novembre de 1383 es va col·locar l'última part de la volta i el 15 d'agost de l'any següent es va celebrar la primera missa. El terratrèmol de 1428 va causar l'esfondrament de la rosassa provocant algunes morts, per la caiguda de les pedres del mateix. Encara que aviat es va signar un contracte per construir un de nou d'estil flamíger, que va quedar acabat en 1459 i l'any següent, van ser col·locades les vidrieres del mateix. La majoria de les imatges i l'altar barroc afegits durant els següents segles van resultar cremats durant l'incendi del temple el 3 i 4 d'agost de 1936. Aquest incendi va ser provocat pels anarquistes i comunistes que van assaltar el temple (així com moltes altres esglésies barcelonines ).
El 1923 va rebre el títol de basílica menor, atorgat pel papa Pius XI.
Vist des de l'exterior l'edifici presenta un aspecte massís i robust, que no transmet el que trobarem a l'interior. El predomini de les línies horitzontals i de les seccions de paret sense grans obertures ni decoracions és absolut. Contínuament se subratlla l'horitzontalitat, marcant-la amb motllures, cornises i superfícies planes, com si es volgués evitar una excessiva sensació d'altura (tot i ser, en realitat, un edifici bastant alt). Globalment l'edifici forma un bloc compacte, sense seccions de paret a diferents profunditats (només les corresponents a les naus) típics del gòtic europeu. Això permet que la il·luminació sigui sempre molt plana, allunyada dels jocs de llums i ombres que es poden produir en altres esglésies.
Els seus tres façanes, la principal situada a la plaça de Santa Maria, una altra al carrer de Santa Maria i la del passeig del Born, mostren l'essència del gòtic català: torres octogonals, abundància de superfícies nues i contraforts massissos.
La façana principal està decorada amb les imatges de Sant Pere i Sant Pau, amb un insuperable rosassa d'estil gòtic flamíger del segle XV. A la façana del carrer Santa Maria destaquen les gàrgoles dels contraforts, el revers de les vidrieres i, sobretot, les seves monumentals dimensiones.Su interior és igualment paradigma del gòtic català amb la seva amplitud de formes i l'austeritat decorativa. Té tres naus de gran alçada separades per altes columnes i la seva harmonia consisteix que les naus laterals mesuren la meitat exacta que la central i l'amplada total del conjunt és igual a l'alçada de les naus laterals. La seva riquesa decorativa va ser destruïda després dels disturbis de 1936, encara que subsisteixen làpides relacionades amb el món mariner.
Aquesta església és un dels llocs més visitats de Barcelona pels turistes.

OBRES DE FICCIÓ DE SANTA MARIA DEL MAR

La basílica de Santa Maria del Mar protagonitza la novel·la d'Ildefonso Falcones, L'església del mar, que ha venut més d'un milió d'exemplars i ha estat traduïda a nombroses llengües. També es fa referència d'ella en l'obra de Carlos Ruiz Zafón, la novel·la El joc de l'àngel, i en la novel·la juvenil Thesaurus, Ombres a Barcelona de l'Àfrica Ragel.

QUE DIES ES POT VISITAR

Es pot visitar de dilluns a dissabte de 9 a 1:30 i de 16:30 a 20:00, i diumenges i festius de 10:30 a 1:30 i de 16:30 a 20:00.

FOTOGRAFIES DE LA BASÍLICA DE SANTA MARIA DEL MAR








ENLLAÇ A PÁGINA DE HORARIS, I DE COM ESPOT ARRIBAR

Horaris i com espot arribar.

ENLLAÇ A VÍDEO DE SANTA MARIA DEL MAR

santa maria del mar.